On som ara? Periòdicament trobaràs un resum del que hem escrit fins ara.
DRAMATIS PERSONAE
Fuentes. Antic dirigent revolucionari cubà, viu entre Girona i Figueres. Aparentment el protagonista del conte. Té una amiga que es diu Marta que està farta del món en general.
Margarita Alonso (cubana?). Atemporal, sembla que hagi viscut sempre. Sembla que arrossega amb ella alguns personatges a cavall dels segles.
Jofre Borrull. Potser és la parella de la Margarita, ara mateix. Potser va anar a l’Autònoma amb en Fuentes, fa una pila d’anys.
Josep Galobardes. Mossèn. Acompanyà Colom en el descobriment (?) d’Amèrica. Company en els viatges transseculars de la Margarita.
Dr. Oller. Metge cirurgià, especialista en pigues.
Carles Dalmau, un xicot del Berguedà. Està esperant l’entrada a la narració.
Lluís I de Baviera. Rei.
Adolfo Mendoza de Gisbert, membre de contraespionatge cubà, amb arrels al Bages, havia conegut força la (una) Margarida. Però tant se val, se’l pelen de seguida.
Gat de Schrödinger. Un gat que fa meravelles espacio-temporals.
Jordi, amor juvenil de la (una) Margarida.
Capablanca, Lasker, Fischer i altres campions d’escacs, autèntics secundaris de luxe.
RESUM A 28 DE FEBRER
Són especials els dies 29 de febrer? Diries que no, que són dies plujosos o no, covards o no, amb sexe o no… i prou. En canvi, això, que els 29 de febrer no són dies normals, és exactament el que podria pensar un espectador atent dels viatges que fa uns segles endavant, unes centúries endarrere, la Margarida Alonso. Sempre salta un 29 de febrer, oi?
Per què la Margarida Alonso sí que n’és, d’especial. Què en sabem? Sabem que té una piga espectacular al mig de la galta i que ha estimat i s’ha deixat estimar per molts homes, als quals sempre ha posat la condició que si mai tenien una filla, mantindria el cognom d’ella. Això la fa immortal. S’ha de ser immortal per acompanyar Colom en el viatge a Amèrica, per enamorar Lluís I de Baviera el 1868, per escriure a Cuba una carta als reis d’Orient el desembre de 2006, per ser comunista a finals del segle XX.
La Margarida Alonso és a punt de fer-se operar pel famós doctor Oller, del qual cal saber que acabarà la presó, acusat de praticar avortaments il·legals. És que l’actualitat, tossuda, s’ha instal·lat fins i tot a la vida de la Margarida Alonso. Sigui com sigui, qui l’espera en acabar l’operació és en Jordi, un amor juvenil (juvenil de quan?, de quina Margarida?), que segur que li proposa tornar a intentar-ho. Els homes són així. Molt viatge pel temps i molta tonteria, però els homes no els canvia ni déu.
Ara ja ho sabem, el vehicle amb què Margarida viatja pel temps, és el tren de Girona a Figueres. L’Àlex ho diu molt bé el 24 de febrer: “Fos com fos, segurament, aquell tren no arribaria mai a Figueres.”
Qui ens falta? Òstia, en Dalmau. Mossèn Galobardes fa els deures i se’n va cap al Pedraforca a trobar-lo. El troba? Ca! Es troba a ell mateix, quan era infant; què us pensàveu, que això seria fàcil?